Preguntas frecuentes sobre trasplantes

PREGUNTES FREQÜENTS SOBRE TRASPLANTAMENTS

 

Què és un trasplantament? Qui el necessita?

 

Un trasplantament és la substitució d'un òrgan o teixit malalt per altre que funcione adequadament. Hui en dia constituïx una tècnica mèdica molt desenrotllada que aconseguix magnífics resultats per als receptors. No obstant això, necessita obligatòriament l’existència de donants. Sense la solidaritat dels donants no hi ha trasplantaments.

 

 

  

Necessiten un trasplantament les persones que tenen una malaltia terminal incurable, que afecta directament un òrgan concret, i han esgotat ja les altres possibilitats terapèutiques existents, amb la qual cosa trasplantant-li un òrgan té possibilitat de recuperar la seua funció i continuar vivint. Quan sobrevé un trastorn prou important sobre un òrgan vital, de manera que este deixa de poder exercir les seues funcions habituals i causa una simptomatologia al pacient, serà necessari realitzar un trasplantament. És necessari que la resta de l’organisme del pacient estiga en bon estat perquè la substitució de l’òrgan siga efectiva.

 

 

Quant costa un trasplantament?

 

Tota la terapèutica que implica un trasplantament (inclosa la medicació immunosupressora posttrasplantament), és sufragada pel Sistema Nacional de Salut i les respectives comunitats autònomes on es duen a terme els trasplantaments. Al pacient no li costa res. L’òrgan donat és trasplantat gratuïtament, sense que influïsca la condició social o econòmica del pacient que el rep.

 

 

L’especialista de zona sospita de la possibilitat que el pacient necessite un trasplantament i remet el cas a l’hospital de referència que corresponga al malalt. Allí on  s’estudia el cas i una vegada completat el protocol d’avaluació pretrasplantament, se sotmet el cas al Comité d’Acceptació de Candidats, compost per professionals de diferents especialitats (cirurgians, metges, anestesistes, radiòlegs, patòlegs, treballadora social, coordinació de trasplantaments), que discutixen els possibles problemes i decidixen, o no, posar el pacient en llista d’espera.

 

 A fi de garantir els principis d’igualtat i equitat, els criteris d’adjudicació d’òrgans s’establixen tenint en compte dos aspectes fonamentals: territorials i clínics. Els criteris territorials permeten que els òrgans generats en una determinada àrea o zona puguen trasplantar-se en eixa mateixa zona, per a disminuir al màxim el temps que pot transcórrer entre l’obtenció de l’òrgan i el seu trasplantament en el receptor.

 

En principi, l’accés al trasplantament al nostre país està limitat als ciutadans espanyols i a aquells estrangers que tenen establida legalment la seua residència al nostre paísTant l’Organització Mundial  de la Salut com el Consell d’Europa han rebutjat categòricament l'anomenat turisme de trasplantament, entenent este com el viatge per a trasplantament, quan implique tràfic d’òrgans, comercialització d'estos, o si els recursos dedicats a proporcionar trasplantaments (òrgans, professionals o centres de trasplantament) a pacients de fora del país limiten la capacitat d'este per a proporcionar servicis de trasplantament a la seua pròpia població. Així, encara que al nostre país es donen les majors taxes de donació del món i es realitzen un gran nombre de trasplantaments, continua existint una llista d’espera per a rebre un trasplantament.

 

L’alternativa a este fenomen del turisme de trasplantaments passa per desenrotllar models i sistemes organitzatius en els diferents països perquè els seus pacients tinguen accés al trasplantament en el seu propi país sense haver de viatjar a un país estranger. Per tot això, només de forma excepcional i davall molt estrictes condicions es pot considerar la realització d’un trasplantament al nostre país a un ciutadà estranger.  

 

 

Qüestions ètiques

 

La donació d’òrgans és un procés molt generós, ja que pot salvar la vida de moltes persones o millorar la qualitat de vida d’altres. No obstant això, requerix unes circumstàncies molt especials. Primer, s’ha de confirmar el diagnòstic de la mort; segon, establir les mesures adequades per a mantindre els òrgans funcionant, i, tercer, descartar que no existisquen malalties transmissibles a possibles receptors, la qual cosa reduïx la possibilitat de ser donant.

 

El nombre de donants és limitat. Cada vegada hi ha menys pacients que es poden beneficiar d’un trasplantament. Probablement no hi haurà donants per a tots.

 

Cal tindre en compte que quan es tria un pacient per a trasplantament se li està negant la possibilitat a un altre, per tant l’ètica està present en este procés. 

 

 

Puc donar al mateix temps els meus òrgans i el cos per a la ciència?        

La donació efectiva d’òrgans no és compatible amb la donació del cos a la ciència. 
Per a la donació del cos a la ciència pot contactar amb la Facultat de Medicina, Departament d’Anatomia i Embriologia Humana.
Av. Blasco Ibáñez, núm. 15     
46010 VALÈNCIA      
Accés Facultat: Corredor 3-escala D  

Telèfon: 963864966 
Fax: 963864159         
correu electrònic
: dep.anatomia.i.embriologia.humana@uv.es 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Qui necessita un trasplantament?