Vull saber mes

Aquells que tinguen la mutació hauran de ser atesos per l'especialista corresponent.  Es pot a més oferir la prova als familiars propers per a comprovar si tenen o no la mateixa mutació i per tant comparteixen o no el risc de desenvolupament de tumors. Els familiars que no compartisquen la mutació es considera que tenen un risc de patir tumors similars a la població general i no poden transmetre la malaltia als seus fills.

Si necessita més informació o desitja algun aclariment addicional, no dubte a preguntar al  seu Metge de Família, Oncòleg o sol·licitar una nova visita en la Unitat de Consell genètic en Càncer Hereditari.

Segons el seu arbre genealògic se seleccionarà una possible síndrome de càncer hereditari, en relació amb això es plantejarà l'estudi dels diferents gens que impliquen cada síndrome. Els dos més freqüents són la síndrome de càncer de mama/ovari (BRCA1-2) i la síndrome de càncer colorectal no polipósico (MLH1,MSH2,MSH6 i PMS2). En cas de no detectar-se una mutació no pot excloure's la possibilitat d'alteracions en gens de baixa penetrancia o no coneguts, per això fins i tot en aquests casos les mesures de vigilància seran seleccionades segons el seu arbre familiar.

Si en la seua família s'ha detectat prèviament una mutació l'estudi directe si serà informat com a vertader positiu o vertader negatiu, en aquest ultime cas el risc de desenvolupament de càncer serà el similar al de la població general.

Resultats i interpretació:

Els resultats de la prova s'avaluen tenint en compte els seus antecedents mèdics personals i familiars, les proves complementàries realitzades i l'opinió clínica del seu metge.

Un resultat positiu (s'ha identificat una mutació associada a un major risc de càncer), no significa certesa absoluta que es vaja a desenvolupar un tumor, únicament indica que existeix un major risc que el de la població general.

Un resultat negatiu (no s'ha identificat la mutació estudiada), o incert (s'ha detectat un canvi genètic, però no es coneix si està associat a un major risc de càncer) no garanteix la no aparició de càncer indica que es té el mateix risc que el de la població general.

Beneficis:

Els resultats de la prova permeten realitzar un diagnòstic més exacte, calcular el risc de càncer d'una forma més precisa, podent ajudar a vosté i al seu metge en la presa de decisions sobre la seua atenció mèdica, realitzant el programa de vigilància, seguiment i prevenció més adequat per a vosté. Això inclou la realització de proves de garbellat (colonoscòpia, gastroscòpia, *histeroscopia, etc.), la seua periodicitat, la possibilitat de practicar cirurgies de reducció del risc o la realització d'estratègies preventives. Tant si el resultat és positiu com si és negatiu se l'informarà sobre el risc existent i les mesures de prevenció disponibles en l'actualitat.

Si una malaltia és autosómica dominant, vol dir que la persona només necessita rebre el gen anormal d'un dels pares per a heretar la malaltia, encara que el gen paral·lel de l'altre pare siga normal. El gen anormal "domina" el parell de gens. Si simplement un dels pares té un gen defectuós dominant, CADA fill té un 50% de probabilitats d'heretar el trastorn.

La penetrancia incompleta significa que si un individu ha heretat el gen anòmal no significa que vaja a desenvolupar obligatòriament la malaltia, encara que manté el risc de transmetre-li'l al 50% de la seua descendència.

Aquest procés d'Assessorament genètic aquesta present durant tot el procés d'estudi i intervenen diferents professionals amb una formació especifica en aquest camp, tant a nivell individual com familiar, iniciant-se així els protocols amb el pacient.

    - Pacients en la família dels quals existisquen dos o mes casos del mateix tumor o tumors relacionats, en familiars directes ( germans, fills i pares)
    - Pacients que presenten un càncer a una edat inusualment jove.
    - Mes d'un diagnostique de càncer en la mateixa persona.
    - Càncer estrany o infreqüent ( càncer de mama en homes o càncer medul·lar de tiroides)
    - Pacients que ja coneixen que en la seua família hi ha una mutació.

L'estudi d'una síndrome  comença amb l'anàlisi d'una mostra tumoral. És doncs necessari recuperar una mostra en parafina que serveix per a orientar si el tumor perd alguna de les proteïnes relacionades amb els gens. En un segon pas es realitzarà el anáisis d'aquests gens.

Les proves genètiques definitives consisteixen en una anàlisi de sang per a detectar mutacions en alguns dels gens relacionats (MLH-1, MSH-2, MSH-6, PMS-1 i PMS-2). Depenent de les característiques familiars de la síndrome o d'estudis previs en algun dels tumors la probabilitat de trobar una mutació varia entre un 30-80%. En els casos en els quals no es detecte una mutació no pot excloure's completament la malaltia, podent deure's entre altres causes a limitacions tècniques de l'anàlisi, a la possible participació d'un altre gen, conegut o no, etc….

Resultats i interpretació:

Els resultats de la prova s'avaluen tenint en compte els seus antecedents mèdics personals i familiars, les proves complementàries realitzades i l'opinió clínica del seu metge.

Un resultat positiu (s'ha identificat una mutació associada a un major risc de càncer), no significa certesa absoluta que es vaja a desenvolupar un tumor, únicament indica que existeix un major risc que el de la població general.

Un resultat negatiu (no s'ha identificat la mutació estudiada), o incert (s'ha detectat un canvi genètic, però no es coneix si està associat a un major risc de càncer) no garanteix la no aparició de càncer indica que es té el mateix risc que el de la població general.

Beneficis:

Els resultats de la prova permeten realitzar un diagnòstic més exacte, calcular el risc de càncer d'una forma més precisa, podent ajudar a vosté i al seu metge en la presa de decisions sobre la seua atenció mèdica, realitzant el programa de vigilància, seguiment i prevenció més adequat per a vosté. Això inclou la realització de proves de garbellat (colonoscòpia, gastroscòpia, histeroscopia, etc.), la seua periodicitat, la possibilitat de practicar cirurgies de reducció del risc o la realització d'estratègies preventives. Tant si el resultat és positiu com si és negatiu se l'informarà sobre el risc existent i les mesures de prevenció disponibles en l'actualitat.

En la majoria de les ocasions el càncer de mama i ovari es presenten amb caràcter esporàdic (70%). Existeixen algunes famílies en les quals s'observa que el nombre de casos és superior al que caldria esperar en la població general. Una història familiar positiva de càncer de mama no implica necessàriament la presència d'una mutació genètica hereditària de predisposició al càncer de mama.

- Casos hereditaris (10%). Són famílies en les quals s'observen *canceres de mama d'aparició primerenca (<50 anys), a vegades juntament amb casos de càncer d'ovari, i l'herència del qual segueix un patró *autosómico dominant (veure quadre). Algunes d'aquestes famílies presenten mutacions en algun dels seus gens que són els responsables d'aquest fet.

Actualment es coneixen dos gens de susceptibilitat a càncer de mama i ovari amb alta *penetrancia: BRCA1 i *BRCA 2. Aquestes mutacions es transmeten de pares a fills, igual que es transmeten altres caràcters físics (com, per exemple, el color del pèl) i la seua presència suposa un augment del risc de desenvolupar al llarg de la vida un càncer de mama o ovari.

Com s'hereta aquest càncer?

S'hereta seguint un patró dominant. Cada persona tenim dues còpies de cada gen, generalment una procedent de cadascun dels nostres pares. Si es té una mutació en una de les dues còpies d'un d'aquests gens es pot desenvolupar la malaltia. Cadascun dels fills té una probabilitat del 50% de rebre la còpia amb la mutació (i la mateixa probabilitat de rebre la còpia sana). Aquesta probabilitat és la mateixa en cada gestació i en cada fill, independentment del resultat en els fills anteriors.

El risc de desenvolupar algun dels tumors associats és alt, encara que mai és del 100%, és doncs una síndrome amb *penetrancia incompleta. En les dones s'estima que el risc de desenvolupament de càncer de mama oscil·la entre el 40-70% al llarg de la vida, el risc de càncer d'ovari estaria entre un 20-40%.

En els homes s'incrementa el risc de càncer de pròstata i el de mama (aquest és del 3-5%).

Les mesures de vigilància se centren en aquests òrgans i tant sobre la mama com sobre els ovaris es poden plantejar cirurgies profilàctiques que cal valorar en relació a l'arbre familiar i situació personal (edat, descendència...etc).

En la majoria de les ocasions el càncer de còlon es presenta de forma esporàdica. Però existeixen algunes famílies en les quals s'observa que el nombre de casos és superior al que caldria esperar en la població general o l'aparició és a edats més primerenques. Algunes d'aquestes famílies poden presentar un síndrome de càncer de còlon hereditari no polipósico (CCRHNP).

La seua característica fonamental és el major risc de desenvolupar càncer de còlon i sovint d'altres localitzacions sobretot endometri en dones. Així com intestí prim, vies biliars, pàncrees. Els càncers de còlon en aquests pacients es desenvolupen generalment a partir de xicotetes tumoracions o pòlips, però sense necessitat que aparega un número molt alt d'aquests.

En aquestes famílies els càncers de còlon apareixen en edats més primerenques que en la població general (generalment a partir dels 40 anys).Localitzats amb major freqüència en el còlon dret.

Es pot sospitar l'existència de la síndrome CCRHNP pels antecedents personals o familiars, les edats d'aparició i algunes característiques microscòpiques o moleculars dels tumors. Però la prova diagnòstica és la detecció d'una mutació associada a la síndrome en un dels gens relacionats.

És una malaltia de causa genètica deguda a mutacions en gens encarregats de reparar l'ADN. Cada fragment d'ADN que emmagatzema la informació per a la producció d'una proteïna concreta es denomina gen. De la majoria dels gens tenim dues còpies, una procedent de cada pare.

Les persones amb sindrome de CCRHNP tenen una alteració o mutació en algun/s dels gens encarregats de produir proteïnes que reparen els errors que ocorren durant la formació de l'ADN, alguns dels quals si no són reparats poden afectar el creixement de les cèl·lules afavorint el desenvolupament de tumors.

Actualment es coneixen alguns dels gens que si estan mutats poden afavorir el desenvolupament d'aquesta malaltia, els més importants són els següents: MLH-1, MSH-2, MSH-6, PMS-1 i PMS-2.

S'hereta seguint un patró dominant. Cada persona tenim dues còpies de cada gen, generalment una procedent de cadascun dels nostres pares. Si es té una mutació en una de les dues còpies d'un d'aquests gens es pot desenvolupar la malaltia. Cadascun dels fills té una probabilitat del 50% de rebre la còpia amb la mutació (i la mateixa probabilitat de rebre la còpia sana). Aquesta probabilitat és la mateixa en cada gestació i en cada fill, independentment del resultat en els fills anteriors.

El risc de desenvolupar algun dels tumors associats és alt, entorn d'un 70-80% al llarg de la vida, sent els més freqüents els del càncer de còlon (40-70%) i el càncer d'endometri (30-70%), menor per a la resta de tumors.

La poliposis adenomatosa familiar (PAF) és una malaltia de caràcter hereditari. La seua característica principal és el creixement de nombroses tumoracions xicotetes o pòlips (d'ací el seu nom “poliposis adenomatosa”) al llarg de tot l'intestí gruixut. Aquests pòlips per si mateixos no causen grans problemes en la funció de l'intestí, però amb el temps poden degenerar i convertir-se en tumoracions malignes que donen lloc a càncer de còlon.

Les persones amb PAF desenvolupen pòlips a partir de l'adolescència, i pràcticament totes elles els han desenvolupats per a l'edat de 35-40 anys. La pràctica totalitat de persones amb PAF desenvolupa càncer de còlon abans dels 50 anys d'edat. El tractament consisteix en una intervenció quirúrgica precoç per a extirpar una part o la totalitat del còlon com a única forma d'eliminar els pòlips i evitar així l'aparició del càncer. Els pòlips es localitzen habitualment en el còlon i en el recte, però en alguns casos es poden desenvolupar també en l'intestí prim i en l'estómac.

La PAF s'associa, a més, a altres manifestacions clíniques:

• Desenvolupament de tumoracions òssies (osteomas) i quistos cutanis (quistos epidermoides).
• Taques en la retina (hipertròfia de l'epiteli pigmentari de la retina), que no causen problemes de visió i són de gran utilitat en el diagnòstic de PAF.
• Anomalies de la dentició i quistos dentaris.
• Tumoracions de caràcter habitualment benigne del teixit connectiu (tumors desmoides).
• Ocasionalment, tumors hepàtics infantils (hepatoblastoma) i tumors malignes d'estómac, duodé, pàncrees i vies biliars.

La PAF és una malaltia de causa genètica, existeixen dos gens implicats en ella.

• - EL GEN APC, localitzat al braç llarg del cromosoma 5. D'herència autosómica dominant.
•  - EL GEN MYH, amb un patró d'herència  autosómico recessiu.

Les persones amb PAF tenen alteracions en aquests gens  el que dóna lloc al fet que no es produïsca la proteïna corresponent, que en aquest cas té la funció de regular el creixement excessiu de determinades cèl·lules de l'intestí gruixut i previndre així el desenvolupament de càncer.

La PAF associada al gen APC s'hereta seguint un patró dominant. La pràctica totalitat de les persones que tenen una mutació en una de les dues còpies del gen APC desenvolupa la malaltia abans d'arribar als 40 anys d'edat, i cadascun dels seus fills té una probabilitat sobre dues (50%) de rebre la còpia amb la mutació (i la mateixa probabilitat de rebre la còpia sana). Aquesta probabilitat és la mateixa en cada gestació i en cada fill, independentment del resultat en un altre fill anterior.

La PAF associada al gen MYH s'hereta seguint un patró recessiu. Això vol dir que per a desenvolupar la malaltia és necessari que les dues còpies del gen esten alterades. En cas d'una sola mutació estariem davant un portador sa. Aquesta síndrome és l'únic amb aquest patró d'herència dins dels relacionats amb càncer hereditari. Per això quan es localitza a un portador sa és necessari estudiar a la parella ja que els fills només serien malalts en cas de rebre una còpia alterada de cadascun dels pares (en cas que tots dos anaren portadors asintomáticos).

La penetrancia d'aquesta malaltia és del 100%, pràcticament tots els portadors acabaran desenvolupant pòlips. El risc de desenvolupar càncer està relacionat de forma directa amb el número de pòlips. El maneig d'aquesta situació consisteix a controlar endoscópicament l'intestí i plantejar cirurgies quan el nombre de pòlips no permet l'extirpació endoscòpica.

Les formes associades al gen MYH són generalment més atenuades i amb un menor nombre de pòlips.