Unitat Consell Genètic en Càncer Hereditari

La Malaltia de Von Hippel-Lindau (M VHL) és síndrome hereditària de càncer familiar que predisposa a una varietat de tumors malignes i benignes, com hemangioblastomes localitzats en retina, cerebel, i medul·la espinal, carcinoma renal de cèl·lules clares, feocromocitomes o  paraganglioma, tumors pancreàtics, tumors del sac endolimfàtic, cistoadenomes benignes de l’epidídim en homes, i tumors del lligament ample en dones.

Quina és la causa de la VHL?

Tota la informació genètica està continguda en el nucli de cadascuna de les nostres cèl·lules, en unes estructures allargades que són els cromosomes. Tenim 46 cromosomes, que realment són dos jocs de 23 cromosomes heretats de cadascun dels nostres pares. Al seu torn, quan tenim fills, els passem a ells, en cadascun dels espermatozoides o òvuls que produïm.

Cada cromosoma és com una madeixa de llana en la qual el fil de la madeixa és la cadena d'ADN que conté la informació genètica. Aquesta informació, emmagatzemada en el codi genètic, consisteix en instruccions per a la producció de proteïnes específiques amb funcions concretes i necessàries per al normal funcionament de l'organisme. Un fragment de la cadena d'ADN que conté les instruccions per a la producció d'una proteïna concreta és el que es coneix com a gen. S'estima que hi ha uns 30.000 gens distribuïts en els 46 cromosomes, i cadascun té una localització precisa un cromosoma determinat. Atés que tenim dos jocs de cromosomes, tenim dues còpies de cada gen, i en passem una als nostres fills.

L'M VHL és una malaltia de causa genètica deguda a mutacions en el gen VHL situat en el cromosoma 3 p26-p25 que es pot transmetre de pares a fills.

Les persones amb M VHL tenen una alteració o mutació en la seqüència del gen VHL el que dóna lloc al fet que no es produïsca la proteïna corresponent

Com s'hereta o es transmet la VHL?

La VHL s'hereta seguint un patró dominant. La persona que té una mutació en una de les dues còpies del gen VHL desenvoluparà la malaltia, i cadascun dels seus fills té una probabilitat sobre dues (50 %) de rebre la còpia amb la mutació (i la mateixa probabilitat de rebre la còpia sana). Aquesta probabilitat és la mateixa en cada gestació i en cada fill, independentment del resultat en un altre fill anterior.

En la majoria de les vegades (80 %) la VHL s'hereta d'un progenitor. En la resta dels casos (20%) es tracta d'una mutació que ocorre per primera vegada en l'espermatozoide o en l'òvul que ha donat lloc a aqueixa persona com una mutació de de novo.

Quin risc tenen els portadors de desenvolupar la síndrome?

La mutació VHL té una penetrància pràcticament completa i els símptomes es desenvolupen abans dels 65 anys. No s'ha observat fenomen d'anticipació, ni tampoc existeix una correlació fenotip-genotip absoluta. Existeix una gran variabilitat en l'expressió clínica de la malaltia.

Com es diagnostica VHL?

La VHL es pot diagnosticar utilitzant els criteris clínics que requereix la realització de proves de bioquímica i d'imatge, o bé mitjançant les proves genètiques moleculars del gen VHL.

En què consisteixen i quina és la fiabilitat de les proves genètiques?

La prova genètica de la VHL consisteix en una anàlisi per a detectar mutacions en el gen MEN1 en l'ADN extret d'una mostra de sang. La probabilitat de trobar una mutació en una persona amb les manifestacions clíniques típiques de VHL és molt alta i el 72 % de les mutacions es detecten per seqüenciació i el 28 % es detecten mitjançant mètodes moleculars que detecten delecions.

Enfrontar-se a la realització d'aquestes proves pot tindre un impacte emocional i psíquic considerable, per la qual cosa es recomana que la persona que el sol·licite estiga convenientment informada i preparada per a això.

Què he de fer una vegada que conega el resultat de les proves genètiques?

Si s'identifica una mutació en el gen VHL en una persona amb M VHL, es pot oferir la prova als familiars propers per a comprovar si tenen o no la mateixa mutació en el gen. Aquells que la tinguen desenvoluparan la malaltia i hauran de ser atesos per l'especialista corresponent.

La identificació dels individus portadors de la mutació en el gen VHL i la vigilància de les persones que tenen síndrome de VHL inclou el seguiment mitjançant proves bioquímiques i d'imatge avaluació per l’oftalmòleg i l’otor i l'otorrinolaringòleg.

D'altra banda els individus no portadors no hauran de fer cap seguiment particular encara que continuaran presentant un risc de càncer similar al de la resta de la població general.

Aquells familiars que no tinguen la mutació poden tindre la seguretat que no desenvoluparan la malaltia ni la transmetran als seus fills.

On puc aconseguir més informació?

Si necessita més informació o desitja cap aclariment addicional, no dubte a preguntar al  seu metge de família, oncòleg   o sol·licitar una nova visita en la Unitat de Consell Genètic en Càncer Hereditari.