La Fe

Servicio de Reumatología

Espondilitis Anquilosante

ESPONDILITIS ANQUILOSANT

La Espondilitis Anquilosant és una malaltia inflamatòria crònica que afecta fonamentalment a les articulacions de la columna vertebral, les quals tendeixen a soldar-se entre si, provocant una limitació de la mobilitat. A mesura que la malaltia progressa, es produeix una pèrdua de flexibilitat de la columna, quedant rígida i fusionada. Durant els brots o atacs d'inflamació articular, la malaltia també pot afectar articulacions perifèriques com els muscles, els genolls o els turmells.

És una malaltia relativament freqüent, es calcula una incidència d'uns 7 casos nous per cada 100.000 habitants a l'any. La Espondilitis Anquilosant sol apareix en homes en la dècada entre els 30 i 40 anys d'edat, sent menys freqüent i més lleu en dones.

El símptoma principal de la Espondilitis Anquilosant és el la lumbàlgia o dolor lumbar. Aquest dolor lumbar sol presentar-se amb unes característiques típiques que en Reumatologia es denomina com “de ritme inflamatori”. Es tracta d'un dolor lumbar recurrent, que típicament empitjora als matins i en les últimes hores de la vesprada, sol millorar amb l'exercici físic i empitjorar amb el repòs i respon a antiinflamatoris. Els i les pacients solen presentar als matins o després de llargs períodes de repòs, rigidesa de la columna lumbar amb dificultat per a la mobilitat de la mateixa i dolor.

La Espondilitis Anquilosant està classificada dins del grup de les Espondiloartropatías o Espondiloartritis. Dins d'aquest grup s'inclouen en l'actualitat: espondilitis anquilosant, artritis reactives, Artritis Psoriàsica, artritis associada a malaltia inflamatòria intestinal i les Espondiloartritis indiferenciades.

La causa d'aquestes malalties és desconeguda, no obstant això, se sap que la genètica juga un paper important a afavorir la seua aparició, tant és així que la família de pacients amb espondiloartritis tenen un risc superior de patir la malaltia enfront de la població general.

Actualment existeixen tractaments que permeten frenar la progressió de la malaltia i possibiliten als pacients portar una vida completament normal. Un pilar fonamental dins del tractament és realitzar exercici físic de manera regular.