Servicio de Reumatología

La gota o malaltia gotosa és una malaltia metabòlica produïda per l'acumulació de microcristalls d'àcid úric. Aquests cristalls d'àcid úric es depositen sobretot en les articulacions, renyó i teixits blans.

La gota és una malaltia que cursa a brots. Els atacs aguts es caracteritzen per presentar artritis, típicament del primer dit del peu, encara que la gota pot inflamar qualsevol articulació i pot presentar-se com a inflamació d'una única articulació o de diverses articulacions. Conforme progressa la malaltia, els atacs són cada vegada més freqüents i més greus.

La persistència de nivells elevats d'àcid úric en sang (hiperuricèmia, nivells d'àcid úric superiors a 7 mg/dl), comporta la formació de cristalls d'aquest àcid i el seu depòsit. Per contra, si mitjançant tractament els nivells d'àcid úric es redueixen a valors normals, els cristalls lentament es van dissolent fins a arribar a desaparéixer, i amb ells reduir la possibilitat de patir nous atacs de Gota.

En general la causa de la hiperuricèmia en la gota és una dificultat selectiva per part del renyó per a eliminar l'àcid úric de la sang. La més important de les causes externes de hiperurièmia és la ingesta d'alcohol –sobretot de cervesa–, que actua augmentant la quantitat d'àcid úric que es produeix, alhora que disminueix l'excreció pel renyó. La ingesta d'aliments amb alt contingut en àcid úric pot col·laborar.

Les bases del tractament agut són els antiinflamatoris i les del tractament a llarg termini, el control de la hiperuricèmia mitjançant tractament farmacològic i l'abstinència d'ingesta de begudes alcohòliques.